témer
[en registre informal, l'infinitiu pot prescindir de la r final quan va seguit d'un pronom enclític començat per consonant, teme'l o teme-la en comptes de témer-lo o témer-la]

1 1 v. tr. [LC] Considerar (algú o alguna cosa) causa possible d'un futur dany, d'una molèstia, etc. Tem molt el fred. És un home perillós i el temo.
1 2 [LC] no témer un perill No curar-se'n, menysprear-lo.
2 v. tr. [LC] Considerar (alguna cosa desagradable, perillosa, etc.), com que ha d'ocórrer. Temo que perdrem. Temia que plouria.
3 v. intr. [LC] Sentir temor. Jo temia per ell.
4 1 v. tr. [LC] Tenir (envers algú) un sentiment d'extrema veneració que ens porta a ésser humils, a evitar tot perill de desplaure-li. Témer Déu.
4 2 [LC] no témer Déu ni el diable No témer ningú.
5 v. intr. pron. [LC] Adonar-se. Tu mateix et contradius sense témer-te'n.